04/12/2014

En l'atenció individualitzada tenim dos perfils de casos: per una banda, alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge. Per altra, alumnes que mostren conductes disruptives a classe, relacionat a discapacitats o situacions personals complicades.

Del primer grup, solem atendre una noia de primer d'ESO que considerem que té un nivell de segon cicle de primària. Però no només porta un endarreriment notable dels aprenentatges, sinó que a més sol fingir sobre els propis coneixements. Per exemple, se li diu que dibuixi una cara i es dedica a fer un dibuix estrany a base de quadrets. O en una activitat de colors, els pinta sense correspondència amb els colors reals, però quan se li torna a preguntar els diu tots bé. I altres coses curioses que no direm per no exposar dades més delicades.

En aquest cas, com no, a més dels continguts es treballa la motivació, l'esforç i el self. Com que he estat atenent-la bastant, ja que els seus horaris d'AI coincideixen amb els dies que faig pràctiques jo, he optat per elaborar-li exercicis a partir de les mancances que han sorgit quan fa el seu dossier. Aquest exercicis inclouen el seu nom, o referències a la seva vida, per tal d'estimular l'aprenentatge significatiu.