CONCLUSIÓ

Més que aprendre coses (que també), el que he fet durant aquesta etapa ha sigut situar els coneixements adquirits en el lloc pràctic que els hi corresponia. És a dir, he donat sentit a aquests continguts que m'ha oferit el 2n cicle.

En aquest període m'he trobat amb més ajudes que dificultats: a diferents nivells, les persones amb qui he col·laborat m'han obert les portes de la seua aula o despatx (o hort!) i m'han donat resposta als dubtes que tenia, i als que no tenia també. 

Només hi ha una cosa que m'hagués agradat: assistir a reunions amb l'EAP, els EAIA, CSMIJ o les escoles d'Educació Especial. No era convenient per un tema de confidencialitat i ho he entés, tot i que crec que també és part de la feina que s'hi fa, i hauria estat molt enriquidor. 

Al principi del pràcticum tenia un objectiu personal; volia saber si a la pregunta "què vols ser de gran" em podia contestar "orientadora". I he de confessar que m'hi veig, que em queden moltes coses per aprendre, però m'hi sent molt còmoda amb la idea.

No obstant, veig que no és tan fàcil acadèmicament, que se'ns requereix el màster d'E. Secundària i un parell de mèrits lingüístics que encara no tinc. Però això són figues d'un altre paner, i ho resoldrem com i quan calga.

Reunió pla d'intervenció

Avui m'he reunit amb la meua tutora de l'IES per posar en comú la idea de projecte que tenia pensada.

M'ha recomanat centrar-me en dos alumnes concrets (coincidents amb els que tenia jo en ment) ja que donaran força feina. M'ha proposat, a l'hora de dissenyar la intervenció, que els primers dies em dedique a observar-los en entorn aula, sense intervindre, per veure quins són els problemes concrets que presenten. I m'ha reforçat la meua idea de fer la intervenció, a més d'individual amb exercicis d'habilitats socials, dins de l'entorn normal de l'aula. L'objectiu per tant ha de ser integrar-los de manera més sana a classe. 

Només tinc dubtes sobre com avaluaria la intervenció. De moment he de planificar en quines classes intervindria, que siguin accessibles pel meu horari, i que no obstaculitzi la tasca dels seus professors ordinaris.

15/12/2014

Fa un parell de setmanes vaig preguntar a la tutora del IES si tenia alguna proposta per al meu projecte. Més que res perquè, malgrat que jo he pogut detectar algunes necessitats, ningú com ella sap en quin element podria incidir jo. No obstant, no tenia cap idea pensada, i em va suggerir sobretot que fos un tema amb el que jo em sentira còmoda.

Demà em reuniré amb ella per presentar-li la meua proposta, i que em puga assessorar sobre la viabilitat d'aquesta. La meua idea és centrar-me en els tres alumnes (tres que haja detectat jo, potser ella em fa una altra proposta) que tenen problemes de socialització a classe (no tenen amics, molesten els companys, mostren problemes de conducta...), i acompanyar-los algunes hores a classe i altres fer exercicis d'autoconeixement i metaidentitat en una aula apart.

En el meu cap sona factible, esperem que la tutora n'estiga d'acord!

12/12/2014

A part de participar en l'assignatura de teatre, que em sembla interessantíssima, aquesta setmana m'he dedicat a ajudar en l'atenció individalitzada. Tenim sis alumnes que hi assisteixen amb assuduitat, i allà realitzen dossiers de dificultat adaptada per les assignatures (medi, castellà, català i matemàtiques, generalment) que s'han detectat necessàries. 

Hi ha un cas particular, una alumna de 2n d'ESO, amb problemes seriosos d'absentisme. Té escolarització compartida, tres dies a un centre d'educació especial, i dimecres i divendres ha de vindre a l'institut. 

Ha faltat la majoria de dies a classe, per desmotivació de la nena, i la manca d'estratègies de la família per transmetre-li la importància d'estar escolaritzada. Es mostra anhedònica i sense xarxa social més enllà d'un parell de familiars.

Amb ella, es fa una feina de vinculació al IES més que de continguts, tot i que també se'n donen, però en períodes més curts, intercalant-ho amb converses quotidianes... Asisteix majoritàriament al departament d'orientació, i a l'aula ordinària en les assignatures més actives com música o teatre. La intenció és que gradualment es redueixi aquesta atenció intensiva i es vagi adaptant a la normalitat de la classe i la socialització amb els seus iguals. De moment s'ha aconseguit que a l'hora del pati vulgui sortir amb els companys. 

05/12/2014

Dimarts vaig assistir a una reunió de coordinació amb l'Equip Directiu. Allà es va parlar bàsicament dels alumnes que havien comés faltes, per elegir quina mesura tindrien. Vaig veure que solen ser sempre els mateixos alumnes, i de fet jo he vist a classe que pot ser realment difícil de portar.

No puc evitar comparar-ho amb la meua feina al CRAE, de què és més difícil o requereix més implicació i energia. I també crec que, amb la diferència que en l'un s'ofereix molt de contingut, i en l'altre molta convivència, al capdavall l'educació és educació, amb els seus enfocaments diversos.

L'educació és com el professional apropa l'altre a la seua màxima potencialitat. Podriem inserir aquí la teoria de la bastida, la ZDP, etcètera.

04/12/2014

En l'atenció individualitzada tenim dos perfils de casos: per una banda, alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge. Per altra, alumnes que mostren conductes disruptives a classe, relacionat a discapacitats o situacions personals complicades.

Del primer grup, solem atendre una noia de primer d'ESO que considerem que té un nivell de segon cicle de primària. Però no només porta un endarreriment notable dels aprenentatges, sinó que a més sol fingir sobre els propis coneixements. Per exemple, se li diu que dibuixi una cara i es dedica a fer un dibuix estrany a base de quadrets. O en una activitat de colors, els pinta sense correspondència amb els colors reals, però quan se li torna a preguntar els diu tots bé. I altres coses curioses que no direm per no exposar dades més delicades.

En aquest cas, com no, a més dels continguts es treballa la motivació, l'esforç i el self. Com que he estat atenent-la bastant, ja que els seus horaris d'AI coincideixen amb els dies que faig pràctiques jo, he optat per elaborar-li exercicis a partir de les mancances que han sorgit quan fa el seu dossier. Aquest exercicis inclouen el seu nom, o referències a la seva vida, per tal d'estimular l'aprenentatge significatiu.