CONCLUSIÓ

Més que aprendre coses (que també), el que he fet durant aquesta etapa ha sigut situar els coneixements adquirits en el lloc pràctic que els hi corresponia. És a dir, he donat sentit a aquests continguts que m'ha oferit el 2n cicle.

En aquest període m'he trobat amb més ajudes que dificultats: a diferents nivells, les persones amb qui he col·laborat m'han obert les portes de la seua aula o despatx (o hort!) i m'han donat resposta als dubtes que tenia, i als que no tenia també. 

Només hi ha una cosa que m'hagués agradat: assistir a reunions amb l'EAP, els EAIA, CSMIJ o les escoles d'Educació Especial. No era convenient per un tema de confidencialitat i ho he entés, tot i que crec que també és part de la feina que s'hi fa, i hauria estat molt enriquidor. 

Al principi del pràcticum tenia un objectiu personal; volia saber si a la pregunta "què vols ser de gran" em podia contestar "orientadora". I he de confessar que m'hi veig, que em queden moltes coses per aprendre, però m'hi sent molt còmoda amb la idea.

No obstant, veig que no és tan fàcil acadèmicament, que se'ns requereix el màster d'E. Secundària i un parell de mèrits lingüístics que encara no tinc. Però això són figues d'un altre paner, i ho resoldrem com i quan calga.

Reunió pla d'intervenció

Avui m'he reunit amb la meua tutora de l'IES per posar en comú la idea de projecte que tenia pensada.

M'ha recomanat centrar-me en dos alumnes concrets (coincidents amb els que tenia jo en ment) ja que donaran força feina. M'ha proposat, a l'hora de dissenyar la intervenció, que els primers dies em dedique a observar-los en entorn aula, sense intervindre, per veure quins són els problemes concrets que presenten. I m'ha reforçat la meua idea de fer la intervenció, a més d'individual amb exercicis d'habilitats socials, dins de l'entorn normal de l'aula. L'objectiu per tant ha de ser integrar-los de manera més sana a classe. 

Només tinc dubtes sobre com avaluaria la intervenció. De moment he de planificar en quines classes intervindria, que siguin accessibles pel meu horari, i que no obstaculitzi la tasca dels seus professors ordinaris.

15/12/2014

Fa un parell de setmanes vaig preguntar a la tutora del IES si tenia alguna proposta per al meu projecte. Més que res perquè, malgrat que jo he pogut detectar algunes necessitats, ningú com ella sap en quin element podria incidir jo. No obstant, no tenia cap idea pensada, i em va suggerir sobretot que fos un tema amb el que jo em sentira còmoda.

Demà em reuniré amb ella per presentar-li la meua proposta, i que em puga assessorar sobre la viabilitat d'aquesta. La meua idea és centrar-me en els tres alumnes (tres que haja detectat jo, potser ella em fa una altra proposta) que tenen problemes de socialització a classe (no tenen amics, molesten els companys, mostren problemes de conducta...), i acompanyar-los algunes hores a classe i altres fer exercicis d'autoconeixement i metaidentitat en una aula apart.

En el meu cap sona factible, esperem que la tutora n'estiga d'acord!

12/12/2014

A part de participar en l'assignatura de teatre, que em sembla interessantíssima, aquesta setmana m'he dedicat a ajudar en l'atenció individalitzada. Tenim sis alumnes que hi assisteixen amb assuduitat, i allà realitzen dossiers de dificultat adaptada per les assignatures (medi, castellà, català i matemàtiques, generalment) que s'han detectat necessàries. 

Hi ha un cas particular, una alumna de 2n d'ESO, amb problemes seriosos d'absentisme. Té escolarització compartida, tres dies a un centre d'educació especial, i dimecres i divendres ha de vindre a l'institut. 

Ha faltat la majoria de dies a classe, per desmotivació de la nena, i la manca d'estratègies de la família per transmetre-li la importància d'estar escolaritzada. Es mostra anhedònica i sense xarxa social més enllà d'un parell de familiars.

Amb ella, es fa una feina de vinculació al IES més que de continguts, tot i que també se'n donen, però en períodes més curts, intercalant-ho amb converses quotidianes... Asisteix majoritàriament al departament d'orientació, i a l'aula ordinària en les assignatures més actives com música o teatre. La intenció és que gradualment es redueixi aquesta atenció intensiva i es vagi adaptant a la normalitat de la classe i la socialització amb els seus iguals. De moment s'ha aconseguit que a l'hora del pati vulgui sortir amb els companys. 

05/12/2014

Dimarts vaig assistir a una reunió de coordinació amb l'Equip Directiu. Allà es va parlar bàsicament dels alumnes que havien comés faltes, per elegir quina mesura tindrien. Vaig veure que solen ser sempre els mateixos alumnes, i de fet jo he vist a classe que pot ser realment difícil de portar.

No puc evitar comparar-ho amb la meua feina al CRAE, de què és més difícil o requereix més implicació i energia. I també crec que, amb la diferència que en l'un s'ofereix molt de contingut, i en l'altre molta convivència, al capdavall l'educació és educació, amb els seus enfocaments diversos.

L'educació és com el professional apropa l'altre a la seua màxima potencialitat. Podriem inserir aquí la teoria de la bastida, la ZDP, etcètera.

04/12/2014

En l'atenció individualitzada tenim dos perfils de casos: per una banda, alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge. Per altra, alumnes que mostren conductes disruptives a classe, relacionat a discapacitats o situacions personals complicades.

Del primer grup, solem atendre una noia de primer d'ESO que considerem que té un nivell de segon cicle de primària. Però no només porta un endarreriment notable dels aprenentatges, sinó que a més sol fingir sobre els propis coneixements. Per exemple, se li diu que dibuixi una cara i es dedica a fer un dibuix estrany a base de quadrets. O en una activitat de colors, els pinta sense correspondència amb els colors reals, però quan se li torna a preguntar els diu tots bé. I altres coses curioses que no direm per no exposar dades més delicades.

En aquest cas, com no, a més dels continguts es treballa la motivació, l'esforç i el self. Com que he estat atenent-la bastant, ja que els seus horaris d'AI coincideixen amb els dies que faig pràctiques jo, he optat per elaborar-li exercicis a partir de les mancances que han sorgit quan fa el seu dossier. Aquest exercicis inclouen el seu nom, o referències a la seva vida, per tal d'estimular l'aprenentatge significatiu.

26/11/2014

Hui, com solc fer els dimecres, he anat a l'institut. A l'hora del pati, una de les orientadores i jo hem anat a la cafeteria del cetre. Allà m'he assegut entre tres professores, que es queixaven d'un grup, un dels de diversitat, que tenen pocs hàbits i una escala de valors que dificulta el seu desenvolupament acadèmic. 

Les he vist desesperades, referien una manca d'estratègies. Em recorda a quan es ajuntem els meus companys del CRAE i jo, quan tenim casos difícils, les queixes no són gaire diferents.

Una d'elles ha dit: jo no em sento qualificada per portar aquestes classes, necessitarien un professional especialitzat, un psicopedagog, no sé...

Però no crec que els psicopedagogs tinguen/tinguem totes les eines del món. Aquesta dificultat en el dia a dia de l'aula, l'hem d'assumir com inherent? Hi ha problemes que no es resoldran mai en la totalitat?

És una qüestió de manca d'eines, d'una formació massa tècnica del professorat, d'una gestió insuficient en les etapes anteriors, d'unes polítiques que no faciliten l'integració real, o hi intervenen factors més enllà de l'àmbit acadèmic (polítiques socials, distribució de la població...)?

Per reflexionar-hi.

Classes magistrals vs. constructivisme I

Una de les funcions del psicopedagog és observar les estratègies i mètodes educatius dels docents, per poder introduir-hi millores si és necessiari. Tot i que pel que estic veient, l'agenda i el ventall de tasques dels orientadors és massa gran per poder aprofundir en exercicis com aquest.
Com vaig escriure en una entrada anterior, vaig dedicar una setmana a acompanyar a diferents professors de grups de perfils i nivells diversos, per veure com variava la manera de donar classe.

Vaig recordar una conversa amb un amic, educador social com jo, en la qual es definia com a partidari de les classes magistrals. Vaig entendre que és un punt de vista interessant, en tant que el professor que fa classes magistrals és perquè té un coneixement ampli sobre un tema, i a més el sap comunicar. Vaig rebatre-li que això és perillós, ja que potser arribe a docent algú que no en sap de la matèria però tot i això té mètode magistral, unilateral, i que només fa que recitar continguts que hom podria trobar en un llibre. Tots n'hem tingut, d'aquests professors, i tots ens n'hem queixat. Però és cert que també n'hem tingut de savis, i els hem valorat molt bé.

Un dels professors de l'institut a qui vaig acompanyar, no va donar la paraula ni una sola vegada als alumnes, va explicar la lliçó d'una tirada, però l'atenció dels alumnes no es va perdre ni un segon, i fins i tot a mi em va vindre de gust recuperar els llibres d'història per refrescar coneixements. Modulava el to de veu, exemplificava amb comparacions actuals...
Per tant, podem concloure que, en segons quines circumstàncies una classe magistral pot oferir-nos un aprenentatge contundent.
Però no sempre és viable, de quins factors depèn?

19/11/2014

Divendres passat vaig aprofitar també que no treballava a la tarda per allargar l'horari.
Em van oferir assistir a classes de tall més artístic: primer vaig acompanyar un dels professors de música que prepara un grup per fer cant coral. Seran la veu d'un altre grup que treballarà l'expressió mitjançant la mímica.
Després vaig estar a una activitat molt interessant. Solen ajuntar dos grups que mostren dificultats d'aprenentatge per el projecte de teatre. Ara mateix estan en una fase inicial, fan càstings per interpretar un músical (és, si no m'equivoque, el tercer any que ho fan, amb un nivell notable). Justament aquest dia hi va haver una mica d'enrenou, però l'activitat em va semblar d'un gran valor educatiu, més enllà dels continguts. Aquesta hora i la següent es desenvolupen entre dues professores.
L'hora següent, un dels dos grups marxa i l'altre continua amb el teatre. En aquest cas fan exercicis d'expressió corporal. A mi em va tocar, literalment, fer l'ase, així que...

Dels tres professors amb qui vaig compartir el matí, vaig notar que tenien passió pel que feien. Ho feien agust, posant-hi tota l'energia. Crec que projectes d'aquest tipus només es poden portar a terme satisfactòriament a base de molta motivació.
Pel que fa als objectius de l'activitat, es treballa la cohesió, la participació, i m'atreviria a dir que la metaidentitat: sentir-se partíceps i generar pertenenca dels alumnes cap al seu projecte educatiu i el seu institut. Una cosa que em va agradar és que tothom  participava des del mateix pla: donava igual qui era més guapo, qui era més llest, qui era més bo.

Vaig gaudir moltíssim de les activitats, i de nou, del tracte dels professors de cara a mi.

16/11/2014

Al debat vaig proposar un tema relacionat amb la influència de les circumstàncies socials, emocionals, etcètera en l’educació, i com l’educador social té una mirada més entrenada per valorar aquests factors.

Amb aquesta idea al cap, he seguit reflexionant sobre com s’explica aquest fenomen en la bibliografia, fins que vaig caure que ho tenia just al davant. Porte tres anys estudiant Psicopedagogia, i llegint i aplicant la teoria ecològica de Brofenbrenner  i la visió sistèmica a diferents PAC. I justament és això. Com un individu i el seu procés d’aprenentatge no pot estudiar-se per sí sol, només analitzant les seues capacitats biològicament preestablertes.

Ho entès amb la pràctica: pel departament d’orientació passen un seguit de casos, que per entendre’ls t’has de qüestionar sobre la relació que tenen amb el seu barri, la situació de la família, la relació entre la família i el centre, o el valor que li donen al fet educatiu. Sense qüestionar-te aquests factors i com s’interrelacionen no pots fer un anàlisi correcte de la situació, per tant no pots conèixer les necessitats exactes, per tant no pots aplicar les mesures idònies.

I retornant al punt inicial, és cert que l’educador ha entrenat la visió per comprendre un cas dins del context social, però en realitat qualsevol docent (especialment un psicopedagog) ha de fer l’esforç per canviar la perspectiva.

Lluny queden els models en que l’únic a considerar era el QI, o com a molt la voluntat de l’alumne per estudiar. Cal una visió sistèmica per actuar educativament amb eficàcia.

12/11/2014

Aquesta setmana, aprofitant la flexibilitat d'horaris que m'han permés les vacances laborals, he assistit a diferents classes de l'Institut.

L'objectiu era veure com diferents variables influeixen a la manera com es desenvolupa una classe: l'experiència o habilitat del professor, el perfil de l'alumnat (en especial, els factors capacitats i interès), i l'etapa. Fins ara m'havia implicat en dues classes de primer, i ahir vaig participar en una tercera classe d'aquest curs, caracteritzada per uns nivells d'aprenentatge i de bona conducta més baixos. No obstant, vaig detectar una mica més d'interés, de focalització als continguts més gran que una de les altres aules.

També vaig assistir a l'Aula Oberta (3r), i vaig poder comparar amb els 1ers, ja que aquest grup és com l'evolució dels alumnes que més dificultats tenen. La conclusió és que tot i amb dificultats, el nivell de maduresa i d'implicació era notable. Treballaven molt en petit grup, i aprofitant les TIC (blog, google drive), tot d'una manera molt experiencial. 

Per acabar de tastar els contrastos, vaig assistir a una classe d'història de 4rt. Era una classe molt més magistral (i això, per mi, no sempre implica connotacions negatives, un dia escriuré sobre això), però l'atenció dels alumnes era excelsa. Com estratègies, vaig detectar que el professor comparava l'època que estudiaven amb l'actual, utilitzava cert sentit de l'humor, i un to de veu poc monòton.

Va ser una bona experiència que he agraït a la tutora. M'ha servit, a més, per conèixer alguns professors més. Estic realment satisfeta de l'acollida que m'estan fent.

Divendres he sol·licitat presenciar el projecte de teatre del centre, que implica 1er i 3er amb diferents obres, incloent escenografia, maquillatge, coral, costura...

27/10/2014

Hui he demanat d'assistir a una Reunió d'Atenció a la Diversitat. Hi eren presents les dues orientadores, així com les resposables de l'Aula Oberta i l'Aula d'Acollida.
Havien de compartir informació corresponent als Projectes Individualitzats dels alumnes que s'ha considerat necessari. Utilitzen un document compartit per poder treballar sobre el mateix text: cada professor que treballa amb aquests alumnes emplena una graella de l'assignatura corresponent, on hi consten els objectius, recursos i estratègies, temporalitat, i mètode d'avaluació.
La reunió ha acabat als vint minuts, les companyes han prosseguit la tasca als seus despatxos per acabar d'emplenar els documents.
M'ha resultat curiós, ja que fa pocs anys la reunió s'haguera allargat i la manera de treballar els documents hauria sigut molt farragosa.

És un bon exemple de com s'apliquen les noves tecnologies a l'educació, no només en les estratègies d'ensenyament-aprenentatge.

22/10/2014

Avui m'he reunit amb la tutora del centre per planificar la propera fase de les pràctiques. Li he explicat que tenia la sensació d'estar perdent-me tasques importants, com les reunions d'Atenció a la Diversitat, o les tutories. Ella m'ha proposat, a més, que assisteixi a alguna classe ordinària amb grups de rendiment més alt que els que he vist fins ara, per veure com canvia el llenguatge, els temps, les activitats...
Trobe que sóc afortunada amb el grup que treballe. La D.V, la tutora, m'explica les coses des d'una vessant didàctica, em fa observar els factors que promouen un bon aprenentatge (reforçaments positius, atenció afectiva...). Amb l'E.P. m'estic implicant més en la vessant pràctica: informes, recursos externs, procediments.

La E.P, hui m'ha comentat que tenen dificultats amb un alumne amb TDH amb trets de negativisme desafiant. Que va enllaçant expulsions i que si bé així se'l sanciona i no perjudica al seu grup, el nen no està aprenent. Li he plantejat que he d'anar pensant en quin projecte fer de cara al pràcticum II, que m'agradaria que em proposara coses, ara que ja vaig detectant les necessitats. Aquest cas, per exemple seria interessant: treballariem les habilitats socials, les crides d'atenció, les mesures pedagògiques a prendre... Ho anirem veient.

21/1/2014

Ja tinc elaborada la PAC1. Com que he anat consultant força informació al llarg del mes que porte assistint al centre de pràctiques, no m'ha calgut un esforç extraordinari recollir-ho tot i redactar la PAC. Això sí, trobe que el pràcticum requereix més hores que una assignatura normal, tot i tindre els mateixos crèdits: participar en les hores presencials que es requereixen, consultar la teoria i coordinar-ho tot amb la feina i l'altra assignatura ha fet que no haja pogut redacció de la pràctica tan bé com voldria. Encara ahir em vaig reunir amb la tutora per demanar un parell de dades concretes que em feien falta.

Ara que ja ho sé, intentaré organitzar-me millor.

17/10/2014

La darrera setmana i aquesta no he fet cap reunió. Vaig acompanyar l'E i la DV en les seves classes i sessions d'atenció individualitzada; hui he participat en una entrevista de coneixença a una alumna de Batxillerat, m'interessa molt el cas i m'ha agradat participar-hi. També he aprofitat una hora per reunir informació concreta per acabar d'elaborar la PAC1.  És la tercera setmana i ja m'hi trobe còmoda; elles m'ajuden en que així siga. Compten amb mi i m'expliquen cada dubte que els expose.

El fet de ser la meua segona titulació (la primera és Ed. Social), fa que m'ho prenga d'una altra manera: m'interessa aprendre al màxim i ser-los útil. Ja no busque només l'apte per l'apte.

Haguera pogut convalidar les pràctiques amb el meu lloc de feina, però vaig decidir que no, que si algun dia  (per difícil que ara semble) sóc psicopedagoga de professió vull entrar al meu lloc de treball amb seguretat, sense por.

La por no m'ha funcionat en anteriors ocasions. 

La setmana passada vaig decidir que aniré variant els dies en que vaig a les pràctiques. Revisant les funcions de l'orientadora (nom que pren la psicopedagoga en el centre), veig que anant només dimecres i divendres no les puc observar totes, ni ser-ne participant. Ja ho he parlat amb la tutora i no ha tingut cap inconvenient.

 

Primers dies

Heus ací un resum del que he fet fins aquest moment.

---

29/09/2014
Primer contacte amb el centre dins el període de pràctiques. Em reunisc amb DV, la tutora del centre de pràctiques i psicopedagoga de l’institut. Com que ja em va comentar globalment quina és la seva tasca a l’organització en la reunió de contacte, avui compartim calendaris per veure, dintre de les meves possibilitats i dels seus horaris quines hores he de fer per aprofitar al màxim el temps invertit. Acordem que hi aniré els dimecres i divendres al matí, comprometent-me en assistir un altre dia si hi ha alguna activitat d’interès mutu.
Presenciaré, generalment, reunions i classes a l’Aula Oberta, i sessions d’Atenció Individualitzada. També participaré en la redacció de documents com els PAT d’ESO.

---

01/10/2014
El primer dia de pràctiques assistisc a una reunió d’Aula Oberta, i acompanye la DV en una classe ordinària de Naturals. La DV.  em sembla una dona inquieta, molt professional. És doctorada en Psicologia i Pedagoga. Colze a colze amb ella, treballa l’E., al departament d’Orientació Educativa. Avui he assistit a una reunió entre elles per engegar els PAT que oferiran als tutors de cada classe. Els tutors, després, els revisaran i adaptaran a les característiques del grup.
La sensació global que extrec de hui és que les orientadores treballen molt. Segons elles, funcionen de “comodí”, i jo ho he pogut comprovar. Ara se’n diu multitasking, això de fer mil coses alhora i pensar en mil coses alhora.

---

03/10/2014
A casa vaig mirant el material en paper, per tal de generar la PAC1. No obstant, m’he pres aquesta primera setmana per adaptar-me a la dinàmica de treball i fer una observació general de la feina de les orientadores a l’Institut.
Avui he ajudat a fer classe de matemàtiques a l’E., hem cercat material per als PAT, i després he fet Atenció Individualitzada a dos nens d’ESO i BATX.
És cansat, fer el pràcticum i després haver de fer la meua jornada laboral a la vesprada. Matins amb adolescents, vesprades amb infants, i els caps de setmana, per si no en tenia prou, ajude a l’equip de canalla de la meua colla castellera. Diria que això s’assembla bastant a la vocació.

INICI DEL BLOG

 Alumne, del llatí alumnus, que vol dir sense llum.

No sé si es deixa de ser alumne mai, la veritat. Jo tinc una diplomatura, diversos títols amb noms molt aparents, uns quants anys laborals i uns quants més d’experiència vital. I estic a la UOC, intentant esbrinar si els camins acadèmics presos eren els que jo volia. Intentant treure’n aigua clar, abocar-hi llum.

Encete hui el blog, i aviat afegiré les anotacions del procés d’elecció, concreció i inici de la meua experiència al Pràcticum I de Psicopedagogia, al departament d’orientació de l’IES R.M.