CONCLUSIÓ

Més que aprendre coses (que també), el que he fet durant aquesta etapa ha sigut situar els coneixements adquirits en el lloc pràctic que els hi corresponia. És a dir, he donat sentit a aquests continguts que m'ha oferit el 2n cicle.

En aquest període m'he trobat amb més ajudes que dificultats: a diferents nivells, les persones amb qui he col·laborat m'han obert les portes de la seua aula o despatx (o hort!) i m'han donat resposta als dubtes que tenia, i als que no tenia també. 

Només hi ha una cosa que m'hagués agradat: assistir a reunions amb l'EAP, els EAIA, CSMIJ o les escoles d'Educació Especial. No era convenient per un tema de confidencialitat i ho he entés, tot i que crec que també és part de la feina que s'hi fa, i hauria estat molt enriquidor. 

Al principi del pràcticum tenia un objectiu personal; volia saber si a la pregunta "què vols ser de gran" em podia contestar "orientadora". I he de confessar que m'hi veig, que em queden moltes coses per aprendre, però m'hi sent molt còmoda amb la idea.

No obstant, veig que no és tan fàcil acadèmicament, que se'ns requereix el màster d'E. Secundària i un parell de mèrits lingüístics que encara no tinc. Però això són figues d'un altre paner, i ho resoldrem com i quan calga.

Classes magistrals vs. constructivisme I

Una de les funcions del psicopedagog és observar les estratègies i mètodes educatius dels docents, per poder introduir-hi millores si és necessiari. Tot i que pel que estic veient, l'agenda i el ventall de tasques dels orientadors és massa gran per poder aprofundir en exercicis com aquest.
Com vaig escriure en una entrada anterior, vaig dedicar una setmana a acompanyar a diferents professors de grups de perfils i nivells diversos, per veure com variava la manera de donar classe.

Vaig recordar una conversa amb un amic, educador social com jo, en la qual es definia com a partidari de les classes magistrals. Vaig entendre que és un punt de vista interessant, en tant que el professor que fa classes magistrals és perquè té un coneixement ampli sobre un tema, i a més el sap comunicar. Vaig rebatre-li que això és perillós, ja que potser arribe a docent algú que no en sap de la matèria però tot i això té mètode magistral, unilateral, i que només fa que recitar continguts que hom podria trobar en un llibre. Tots n'hem tingut, d'aquests professors, i tots ens n'hem queixat. Però és cert que també n'hem tingut de savis, i els hem valorat molt bé.

Un dels professors de l'institut a qui vaig acompanyar, no va donar la paraula ni una sola vegada als alumnes, va explicar la lliçó d'una tirada, però l'atenció dels alumnes no es va perdre ni un segon, i fins i tot a mi em va vindre de gust recuperar els llibres d'història per refrescar coneixements. Modulava el to de veu, exemplificava amb comparacions actuals...
Per tant, podem concloure que, en segons quines circumstàncies una classe magistral pot oferir-nos un aprenentatge contundent.
Però no sempre és viable, de quins factors depèn?

16/11/2014

Al debat vaig proposar un tema relacionat amb la influència de les circumstàncies socials, emocionals, etcètera en l’educació, i com l’educador social té una mirada més entrenada per valorar aquests factors.

Amb aquesta idea al cap, he seguit reflexionant sobre com s’explica aquest fenomen en la bibliografia, fins que vaig caure que ho tenia just al davant. Porte tres anys estudiant Psicopedagogia, i llegint i aplicant la teoria ecològica de Brofenbrenner  i la visió sistèmica a diferents PAC. I justament és això. Com un individu i el seu procés d’aprenentatge no pot estudiar-se per sí sol, només analitzant les seues capacitats biològicament preestablertes.

Ho entès amb la pràctica: pel departament d’orientació passen un seguit de casos, que per entendre’ls t’has de qüestionar sobre la relació que tenen amb el seu barri, la situació de la família, la relació entre la família i el centre, o el valor que li donen al fet educatiu. Sense qüestionar-te aquests factors i com s’interrelacionen no pots fer un anàlisi correcte de la situació, per tant no pots conèixer les necessitats exactes, per tant no pots aplicar les mesures idònies.

I retornant al punt inicial, és cert que l’educador ha entrenat la visió per comprendre un cas dins del context social, però en realitat qualsevol docent (especialment un psicopedagog) ha de fer l’esforç per canviar la perspectiva.

Lluny queden els models en que l’únic a considerar era el QI, o com a molt la voluntat de l’alumne per estudiar. Cal una visió sistèmica per actuar educativament amb eficàcia.

21/1/2014

Ja tinc elaborada la PAC1. Com que he anat consultant força informació al llarg del mes que porte assistint al centre de pràctiques, no m'ha calgut un esforç extraordinari recollir-ho tot i redactar la PAC. Això sí, trobe que el pràcticum requereix més hores que una assignatura normal, tot i tindre els mateixos crèdits: participar en les hores presencials que es requereixen, consultar la teoria i coordinar-ho tot amb la feina i l'altra assignatura ha fet que no haja pogut redacció de la pràctica tan bé com voldria. Encara ahir em vaig reunir amb la tutora per demanar un parell de dades concretes que em feien falta.

Ara que ja ho sé, intentaré organitzar-me millor.

17/10/2014

La darrera setmana i aquesta no he fet cap reunió. Vaig acompanyar l'E i la DV en les seves classes i sessions d'atenció individualitzada; hui he participat en una entrevista de coneixença a una alumna de Batxillerat, m'interessa molt el cas i m'ha agradat participar-hi. També he aprofitat una hora per reunir informació concreta per acabar d'elaborar la PAC1.  És la tercera setmana i ja m'hi trobe còmoda; elles m'ajuden en que així siga. Compten amb mi i m'expliquen cada dubte que els expose.

El fet de ser la meua segona titulació (la primera és Ed. Social), fa que m'ho prenga d'una altra manera: m'interessa aprendre al màxim i ser-los útil. Ja no busque només l'apte per l'apte.

Haguera pogut convalidar les pràctiques amb el meu lloc de feina, però vaig decidir que no, que si algun dia  (per difícil que ara semble) sóc psicopedagoga de professió vull entrar al meu lloc de treball amb seguretat, sense por.

La por no m'ha funcionat en anteriors ocasions. 

La setmana passada vaig decidir que aniré variant els dies en que vaig a les pràctiques. Revisant les funcions de l'orientadora (nom que pren la psicopedagoga en el centre), veig que anant només dimecres i divendres no les puc observar totes, ni ser-ne participant. Ja ho he parlat amb la tutora i no ha tingut cap inconvenient.