Al debat vaig
proposar un tema relacionat amb la influència de les circumstàncies socials,
emocionals, etcètera en l’educació, i com l’educador social té una mirada més
entrenada per valorar aquests factors.
Amb aquesta idea al
cap, he seguit reflexionant sobre com s’explica aquest fenomen en la
bibliografia, fins que vaig caure que ho tenia just al davant. Porte tres anys
estudiant Psicopedagogia, i llegint i aplicant la teoria ecològica de
Brofenbrenner i la visió sistèmica a
diferents PAC. I justament és això. Com un individu i el seu procés d’aprenentatge
no pot estudiar-se per sí sol, només analitzant les seues capacitats
biològicament preestablertes.
Ho entès amb la
pràctica: pel departament d’orientació passen un seguit de casos, que per
entendre’ls t’has de qüestionar sobre la relació que tenen amb el seu barri, la
situació de la família, la relació entre la família i el centre, o el valor que
li donen al fet educatiu. Sense qüestionar-te aquests factors i com s’interrelacionen
no pots fer un anàlisi correcte de la situació, per tant no pots conèixer les
necessitats exactes, per tant no pots aplicar les mesures idònies.
I retornant al punt
inicial, és cert que l’educador ha entrenat la visió per comprendre un cas dins
del context social, però en realitat qualsevol docent (especialment un
psicopedagog) ha de fer l’esforç per canviar la perspectiva.
Lluny queden els
models en que l’únic a considerar era el QI, o com a molt la voluntat de l’alumne
per estudiar. Cal una visió sistèmica per actuar educativament amb eficàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada