Hui, com solc fer els dimecres, he anat a l'institut. A l'hora del pati, una de les orientadores i jo hem anat a la cafeteria del cetre. Allà m'he assegut entre tres professores, que es queixaven d'un grup, un dels de diversitat, que tenen pocs hàbits i una escala de valors que dificulta el seu desenvolupament acadèmic.
Les he vist desesperades, referien una manca d'estratègies. Em recorda a quan es ajuntem els meus companys del CRAE i jo, quan tenim casos difícils, les queixes no són gaire diferents.
Una d'elles ha dit: jo no em sento qualificada per portar aquestes classes, necessitarien un professional especialitzat, un psicopedagog, no sé...
Però no crec que els psicopedagogs tinguen/tinguem totes les eines del món. Aquesta dificultat en el dia a dia de l'aula, l'hem d'assumir com inherent? Hi ha problemes que no es resoldran mai en la totalitat?
És una qüestió de manca d'eines, d'una formació massa tècnica del professorat, d'una gestió insuficient en les etapes anteriors, d'unes polítiques que no faciliten l'integració real, o hi intervenen factors més enllà de l'àmbit acadèmic (polítiques socials, distribució de la població...)?
Per reflexionar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada