Divendres passat vaig aprofitar també que no treballava a la tarda per allargar l'horari.
Em van oferir assistir a classes de tall més artístic: primer vaig acompanyar un dels professors de música que prepara un grup per fer cant coral. Seran la veu d'un altre grup que treballarà l'expressió mitjançant la mímica.
Després vaig estar a una activitat molt interessant. Solen ajuntar dos grups que mostren dificultats d'aprenentatge per el projecte de teatre. Ara mateix estan en una fase inicial, fan càstings per interpretar un músical (és, si no m'equivoque, el tercer any que ho fan, amb un nivell notable). Justament aquest dia hi va haver una mica d'enrenou, però l'activitat em va semblar d'un gran valor educatiu, més enllà dels continguts. Aquesta hora i la següent es desenvolupen entre dues professores.
L'hora següent, un dels dos grups marxa i l'altre continua amb el teatre. En aquest cas fan exercicis d'expressió corporal. A mi em va tocar, literalment, fer l'ase, així que...
Dels tres professors amb qui vaig compartir el matí, vaig notar que tenien passió pel que feien. Ho feien agust, posant-hi tota l'energia. Crec que projectes d'aquest tipus només es poden portar a terme satisfactòriament a base de molta motivació.
Pel que fa als objectius de l'activitat, es treballa la cohesió, la participació, i m'atreviria a dir que la metaidentitat: sentir-se partíceps i generar pertenenca dels alumnes cap al seu projecte educatiu i el seu institut. Una cosa que em va agradar és que tothom participava des del mateix pla: donava igual qui era més guapo, qui era més llest, qui era més bo.
Vaig gaudir moltíssim de les activitats, i de nou, del tracte dels professors de cara a mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada